L’accessibilitat digital no és un “extra”
Gràcies a les noves tecnologies s’han fet grans avanços però hi ha moments on encara l’accessibilitat brilla per la seva absència. En el món digital, l’evolució dels smartphones ha estat clau per a les persones amb discapacitat visual (tant per a baixa visió com per a ceguesa total).
L’estandarització de les preferències d’accessibilitat en iOS i Android ha afavorit un accés universal i estable, però la feina no s’acaba aquí.
El mite de l’esforç addicional
Molta gent pensa que, per fer el contingut accessible, s’ha de realitzar una despesa o un esforç extra. És un error. Les aplicacions, webs i documents són accessibles per defecte si estan dissenyats correctament.
L’analogia de l’arquitectura: Avui dia és impensable construir un edifici sense ascensor o rampa. Crear contingut digital sense accessibilitat delata una “negligència” professional similar.
Exemples de bona praxi vs. negligència:
- Etiquetatge d’idioma: No deixar l’etiqueta en anglès per defecte si el contingut és en català.
- Focus del lector de pantalla: En aplicacions mòbils, el lector ha de poder situar-te en tots els elements. Si el lector no el detecta, l’element no existeix.
Cas real: L’accessibilitat a Telegram vs. Whatsapp
Imaginem una aplicació de missatgeria sense botó d’enviar. Seria inútil, oi? Doncs és el que passa quan els elements de la interfície no estan etiquetats.
Hem analitzat Telegram amb lectors de pantalla (com VoiceOver) i aquest és el resultat de la seva interfície actual:
Què visualitza un usuari sense discapacitat visual:
- Botó d’enrere (amb indicador de missatges pendents)
- Títol del xat (nom de l’usuari)
- Botó d’enviar
- zona del missatge i opció de reenviar
- botó d’adjuntar
- camp de text
- botó d’enregistrament d’àudio
Què “sent” un usuari de lector de pantalla a Telegram:
- Botó (sense especificar-ne la funció)
- Missatge (llegeix el text)
- Fletxa cap a la dreta (no diu que és l’opció reenviar)
- Silenci o un “clic” buit en arribar a les opcions de resposta
Per a la persona cega, aquesta pantalla és un mur. Pots llegir el missatge, però no pots ni contestar, ni sortir del xat. A diferència de Whatsapp, on l’experiència és plenament accessible, Telegram presenta barreres crítiques en la seva versió actual.
La “por” a les actualitzacions
Les actualitzacions haurien de millorar l’experiència, però sovint es fan sense tenir en compte l’accessibilitat. Això genera inseguretat en molts usuaris.
- L’error de la paret mestra: Actualitzar una app sense provar l’accessibilitat és com enderrocar una paret per ampliar la cuina sense comprovar si l’edifici caurà.
- L’impacte: El mal potser no es veu a simple vista, però els usuaris amb ceguesa el noten a l’instant: l’app deixa de ser una eina per convertir-se en una barrera.
Accessibilitat és sinònim de feina ben feta. És estructura, manca d’errors i facilitat d’ús per a tothom.
Cap a una tecnologia realment universal
L’accessibilitat no és una característica “extra” per a uns pocs, sinó el fonament d’una web i unes aplicacions realment universals. Quan dissenyem i programem pensant en tothom, no només evitem barreres, sinó que demostrem un compromís real amb la qualitat i l’ètica professional.
No podem permetre que el progrés tecnològic deixi ningú enrere per una simple falta d’etiquetatge. Una actualització hauria de ser sempre un pas endavant, mai un mur inesperat. Fem feina ben feta; l’accessibilitat és, senzillament, imprescindible.