“Del blanc al negre”, és un documental que va aparèixer al programa Taller.doc del Canal 33. El Manel, president de l’Associació Discapacitat Visual Catalunya és un home que es va quedar cec fa 20 anys, quan en tenia 30, a causa d’una malaltia degenerativa de la retina, la retinosis pigmentaria. Malgrat el xoc inicial que li va suposar aquest canvi, amb el pas dels anys ha aconseguit superar les dificultats fins a arribar a portar una vida, segons ell, més plena i satisfactòria que abans de perdre la vista. A través dels seus records i el seu dia a dia, entendrem que la ceguesa és una limitació, però no un impediment per poder fer el que es desitja.

“El factor sensible” ens mostra la realitat de diferents col·lectius (retard mental, paràlisi cerebral, fibromiàlgia, ceguesa i malaltia mental) encaixonats i etiquetats sota els paràmetres de la discapacitat i la suposada normalitat. D’aquesta forma el documental posa en qüestió la construcció social de la mateixa normalitat, ens mostra les diferents mirades socials cap a diferents col·lectius classificats, etiquetats i en molts casos rebutjats i ens deixa gaudir de les diferents capacitats que tenen persones amb sensibilitats i formes de viure diferents.

Avui, 13 de desembre, es celebra a Santa Llúcia, saludem a totes les Llúcia que coneixem i ens coneixen, i aprofitem l’ocasió per explicar una mica de la història de Santa Llúcia, la patrona dels cecs.

La celebració de Santa Llúcia s’escau el 13 de desembre, data en què es commemora el martiri d’aquesta noia, a la qual, segons alguna llegenda, van arrancar els ulls. Una creença que pot venir del seu nom, Lucis Via, ‘camí de llum’, o de la seva proximitat al solstici d’hivern.
En el refranyer popular s’ha conservat una dita –avui confusa– que il·lustra aquesta proximitat: “Per Santa Llúcia, un pas de puça; per Nadal, un pas de pardal”, fent referència a l’increment de les hores de sol respecte a les de fosca després del solstici. I és que els canvis en el calendari, com la reforma gregoriana de 1582, que va suprimir deu dies, han deixat la festa de la santa abans de l’entrada de l’hivern, quan els dies encara no han començat a créixer, i Nadal ben just després del solstici. Potser s’hauria de dir: “Per Nadal, un pas de puça i per Cap d’Any, un pas de pardal”, però el rodolí se n’aniria en orris.
La santa és invocada com a protectora de la vista i com a patrona tant dels cecs i de molts oficis que requereixen bona visió,: per exemple les modistes i cosidores, com, en l’actualitat, els dissenyadors i dissenyadores gràfiques. Perquè ha estat, sobretot, una festa de noies fadrines. Fins ben entrat el segle XX encara es feia en diversos pobles la capta de les noies vestides de blanc, les llucietes, que demanaven oli per a la llàntia de l’altar de la santa i rebien, com en altres captes populars, llaminadures i fruites seques. Aquesta capta ha continuat, avui, en algunes poblacions, vinculada a les escoles i realitzada per les xiquetes.

El proper dijous 15 de setembre tindrà lloc una sessió de Cinema Accessible a Barcelona … Per fi podrem gaudir d’una estrena audiodescrit, accessible també per a persones amb discapacitat auditiva! La pel·lícula projectada serà “La piel que habito”, l’últim treball de Pedro Almodóvar.
La sessió tindrà lloc a les 20:30 hores als Cinemes Renoir Floridablanca, (C / Floridablanca, 135, Barcelona).

Aquesta gran iniciativa del projecte Cineaccesible, compta amb el suport de la Fundació Orange, l’organització de Navarra de Cinema SL i la col.laboració del Desig i Warner Bros.

La nostra associació compta amb 50 invitacions per als nostres socis! Us convidem a inscriure, abans del dia 9 de setembre.

Esperem el vostre suport a aquesta gran iniciativa perquè puguem seguir gaudint de moltes més.

Us convidem a visitar la pàgina web d’aquest projecte www.cineaccesible.com

Investigadors de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) han desenvolupat un sistema que “transforma” senyals visuals en senyals tàctils, millorant així la capacitat de les persones cegues o baixa visió per comprendre l’entorn, gràcies a la transmissió d’estímuls específics.

Aquest sistema inclou unes ulleres de sol i un estimulador tàctil d’un pes aproximat de 200 grams. Enmig de les ulleres hi ha una microcàmera amb un xip, el qual transmet les imatges al estimulador, que està cobert de boletes que s’aixequen coordinadament, produint un relleu que, sobre el palmell de la mà, emula les siluetes captades per la gravadora. De moment, els desenvolupadors aclareixen que el sistema no permet la percepció de colors ni volums.

Com que és un sistema que està directament relacionat amb la percepció, la fiabilitat de les imatges que es capten dependran de les experiències prèvies de cada usuari.

… I una bona notícia, això no és un prototip, ja que s’estima que serà comercialitzat en uns sis mesos aproximadament, i el seu preu serà proper als 3000 euros. S’espera que prop de 80 mil cecs a Espanya i més de 40 milions en el món puguin beneficiar-se d’aquest nou desenvolupament, potser es podria arribar a substituir el bastó i fins als gossos guies!

En el següent enllaç trobareu el reportatge complet del diari El País: Reportatge

Compten amb dues càmeres integrades i una pantalla led que informen a l’usuari sobre les persones i objectes circumdants.

Investigadors de la Universitat d’Oxford, a Anglaterra, han desenvolupat unes ulleres biòniques que proporcionaran major independència a persones que pateixin d’algun problema de visió. Aquestes lents, que porten incrustades dues minicàmeres de vídeo en les cantonades superiors, incorporen també la tecnologia led, que mitjançant llums de colors i indicadors de contrast informen a qui les porta de la presència d’objectes i persones, així com de la distància a la qual aquests es troben.

La tecnologia que incorporen els telèfons mòbils i els jocs d’ordinador o les videoconsoles-dotades de càmeres de vídeo, detectors de posició, reconeixement de rostres, programari de seguiment i sensors de profunditat, entre d’altres particularitats-, fa cada vegada més prima la línia entre la realitat i el món virtual. Però aquests sistemes tenen altres aplicacions. Una d’elles és la que han desenvolupat investigadors de la Universitat d’Oxford, a Anglaterra, que han dissenyant unes ulleres biòniques que, sota l’aparença d’unes simples lents, ajudaran a persones amb diferents problemes de visió, infroma el bloc de ciències de la universitat en un comunicat.

L’objectiu és proporcionar una visió més nítida als que presenten vista ennuvolada o borrosa o als qui no poden processar imatges detallades.

“Volem ser capaços de millorar la visió de persones que han perdut aquesta capacitat o que tenen poca o gairebé cap visió”, explica el doctor Stephen Hicks, del Departament de Neurologia Clínica de la Universitat d’Oxford.

A més, Hicks sosté que “aquestes ulleres han de permetre a la gent ser més independents i trobar els seus propis camins, així com detectar senyals d’alerta”.

Aptes per pal·liar la degeneració macular i la retinopatia diabètica

Les ulleres biòniques resultaran adequades per a aquelles persones que pateixen els tipus més comuns de deficiència visual, com la degeneració macular relacionada amb l’edat i la retinopatia diabètica.

Segons dades proporcionades pel Servei Nacional de Salut d’Anglaterra (les sigles són NHS, de l’anglès National Health Service), al voltant del 30% de les persones que tenen més de 75 anys presenta signes primerencs de degeneració macular relacionada amb l’edat, i aproximadament el 7% pateix aquesta malaltia ocular en estadis més avançats. A més, el NHS estima que el nombre d’anglesos que pateixen aquest trastorn ocular, que per raons que es desconeixen afecta més a dones que a homes, al llarg d’aquest any se situarà en unes 239.000 persones.

Per explicar l’abast d’aquest trastorn, Stephen comenta que aquests tipus de trastorns de la visió són els que provoquen que una persona “pugui ser capaç de veure la seva pròpia mà en moviment davant dels seus ulls, però no pugui definir els dits”.

Tecnologia led

Les noves lents biòniques incorporen tecnologia d’última generació. D’una banda, porten dues petites càmeres de vídeo incrustades a les cantonades superiors de les ulleres. Aquestes capturen el que l’usuari està mirant al seu voltant, mentre que una pantalla de llums diminutes, acoblades en les mateixes lents, retroalimenten la informació registrada per les càmeres amb dades addicionals sobre els objectes, persones o obstacles a la vista.

Per processar el que recullen les càmeres i recrear en les lents, un ordinador tipus smartphone reconeix en temps real els objectes que apareixen en la imatge del vídeo.

“Aquesta informació addicional ha de permetre a la gent moure per una habitació, seleccionar les coses més rellevants i localitzar objectes propers. D’aquesta manera podrà ajudar-los a mantenir independents “, apunta el responsable del desenvolupament del dispositiu.

Colors i brillantor per identificar persones o objectes

Per tal de poder diferenciar la informació facilitada per la pantalla led, els investigadors han apostat per utilitzar llums de diversos colors per indicar la presència de “persones o objectes importants, i la brillantor (la intensitat d’aquesta propietat) per indicar la proximitat de les coses “, explica Stephen, que suggereix que aquesta tecnologia podria fins i tot facilitar la lectura dels titulars dels diaris.

Pel que fa al preu d’aquests cristalls d’alta tecnologia, els seus creadors estimen que podria rondar les 500 lliures, “en comparació, un gos guia entrenat costa entre 25 i 30.000 lliures”, segons els seus càlculs.

De moment, els investigadors estan provant l’eficàcia i viabilitat d’aquests prototips, exhibits en l’exposició científica de l’estiu de la Royal Society, que es celebra a Londres fins el proper dia 10 de juliol. A més, l’Institut Nacional d’Investigació en Salut els ha concedit un finançament per dur a terme un estudi de viabilitat durant un any i posteriorment posar en marxa un pla per testar aquest sistema en persones des de les seves cases.

FONT: www.tendencias21.net

Assaig d’un discurs imaginat
Primera mostra pública del projecte de dansa integradora “El Mur”

La idea del projecte neix quan Carolina (una de les gestores del projecte) comença a treballar sobre els conceptes d’empatia i ceguesa emocional, es va qüestionar sobre la necessitat de veure per conèixer. I si no veiés? Com puc saber que una cosa que ahir hi havia avui encara està? Necessito veure l’altre per saber com pot sentir? Com pot veure’s modificada la relació entre el meu cos i el cos dels altres si jo no veig?
En un segon moment arriba la idea com apropar la dansa a les persones invidents? Al costat de la ballarina i dansaterapeuta Silvia Elgarrista es van proposar formar un grup de dansa contemporània que integri en un mateix projecte a persones amb discapacitat visual i persones que veuen. Aquest treball es coneix com a dansa integradora o dansa integrada, en anglès Dance Ability.

El projecte El Mur compta amb el suport de l’Obra Social “la Caixa”, l’Associació Discapacitat Visual Catalunya, el Centre Cívic Vil.la Florida i l’Associació Dansalut.

Dins dels participants en aquest projecte, hi ha el nostre soci Pere Valera, que ens lliura el seu testimoni sobre l’experiència viscuda:

“Va ser una tarda de dimarts quan una persona em va informar d’un projecte que es posaria en marxa, alguna cosa així com de dansa, però que fos un divendres i allà tindria tota la informació. Va arribar aquell dia i em vaig trobar amb un grup de persones en el mateix panorama que jo: afrontar un projecte desconegut però alhora engrescador. Es tractava de ballar, una mena de Dansa Lliure. Realment el projecte porta el nom de Dansa integradora i ja ho crec que ho va ser!!: el nostre grup és integrat per persones amb discapacitat visual i sense.
Durant els primers divendres començàvem a tenir confiança en nosaltres mateixos, anaven sortint les nostres pròpies propostes, això si amb el suport i l’ensenyament de les nostres magnífiques professores, sense elles res d’això hagués estat possible. No es tracta de col·locar la tècnica al màxim exponent: es tracta de posar la tècnica al servei de les nostres necessitats. Ens van proposar fer una presentació al Centre Cívic Vil·la Florida i assagem moltes hores en aquell lloc. Els nervis eren evidents, es tractava de ballar 8 minuts el nostre projecte anomenat: EL MUR.
El gaudim tots amb molta intensitat, se’ns va fer curt, va ser molt emocionant les felicitacions rebudes pel públic que ens va acompanyar. Ballar posant-li l’amaniment de cadascú, és veritablement màgic!
Gràcies a tot el grup per aquest bon rotllo, vosaltres ja ho sabeu!
Gràcies a les nostres 2 professores: estem aprenent molt i tot això amb el vostre particular afecte.
Gràcies a tots aquells que van anar a la nostra presentació i emprar unes hores d’un dijous de molta feina, quan el més còmode és quedar-se a casa esperant un nou dia.

Pere Valera”

Barça TV ha emès un petit reportatge d’una de les nostres sòcies. En aquest s’explica la il·lusió que suposa per a Anna Morancho, una noia de 22 anys, el fet d’anar a Wembley i presenciar la final de la Champions que es disputarà aquest dissabte 28 de maig entre el FCBarcelona i Manchester United.

“És un somni per a mi. Potser fins ara no ho havia exterioritzat, però és una cosa que volia viure abans que res. I més encara amb la possibilitat de perdre la visió totalment. M’agradava pensar que podria veure una final del Barça, i imagina’t si és de Champions!”, explica Anna en una entrevista a Barça TV i a www.fcbarcelona.cat.

L’Associació Discapacitat Visual Catalunya presenta amb èxit l’Audiollibre “La Llum de la Paraula”

L’Associació Discapacitat Visual Catalunya presenta l’audiollibre “La llum de la paraula”, un CD de poesies escrites per persones amb discapacitat visual i recitades per locutors de Com Ràdio amb l’acompanyament musical del nostre soci, Ignasi Henderson.

Aprofitant la commemoració de la Setmana de la Poesia de Barcelona (11 al 17 de maig) ahir varem fer l’acte de presentació de “La llum de la paraula”, un audiollibre inèdit de poesia, una obra accessible per a les persones amb discapacitat visual, però oberta a tota la societat, a tots els qui gaudim de la recitació d’un poema.

La presentació va ser a la acollidora sala d’actes de la Llibreria Bertrand (Rambla Catalunya, 37). L’acte va consistir en la lectura en veu alta de diversos fragments dels poemes així editats, per Gisela Puntí i Roberto Daus, amenitzats per música en directe de les mans d’Ignasi Henderson i Sebastián Gutiérrez, que també intervenen a l’audiollibre.

COMRàdio ens ha recolzat tant en la creació del CD com amb la presentació en la que van voler estar presents, tant es així que ens va acompanyar el Director de l’emissora Francesc Triola i la Núria de Josém, Directora de continguts, que a més va conduir l’acte transmetent-nos el seu caliu.

Al CD podeu trobar poemes de qualitat i molt emotius amb veus tan conegudes com la del Sergi Mas, l’Olga Vallejo, el Jordi Duran i més companys que ens acompanyen dia a dia al 91.0 de la FM. La música tampoc passa desapercebuda i fa un conjunt harmònic amb la locució i els poemes amb instruments dolços com el piano, la flauta i la guitarra. Es pot comprar a la nostra Associació al carrer Cardenal Reig 32 o trucant al 934470404.

Un audiollibre totalment accessible que hem realitzat per continuar amb la nostra lluita de sensibilització e integració de les persones amb discapacitat visual a la nostra societat. Cal destacar que, per primer cop a Espanya, s’ha pogut imprimir en el propi CD una llegenda en braille que l’identifica, gràcies a la visió innovadora de l’impremta Cederrones.

El passat mes de gener l’Associació va començar el seu camí al món de la fotografia, amb un curs organitzat per l’Associació Cultural Trescucarachas. Tres dels nostres socis, Albert, Antonio i Marina han participat i estan molt contents del resultat d’aquest projecte innovador en el seu camp, que pretén acostar la fotografia a persones amb resta visual escassa.

Hom podria pensar que la fotografia no és una eina adequada per a aquestes persones, ans al contrari, com ens explicaven tots tres socis, els ajuda a gaudir de les seves sortides, perquè, tot i no poder contemplar directament les imatges, després, amb l’ajuda d’ampliadors d’imatges, poden completar a casa el gaudi d’uns detalls als que altrament no podrien accedir. Així, per ells les fotografies no són només una memòria d’un moment viscut, sinó una descoberta que amplia aquell moment.

El curs s’ha celebrat a la nostra seu amb diverses sortides a l’exterior per posar en pràctica les tècniques adquirides, per barris i racons de la ciutat. El curs tenia un límit de cinc alumnes per oferir una atenció personalitzada en la qual els explicava als alumnes una sèrie de tècniques i trucs per salvar els problemes que poguessin tenir en realitzar fotografies.

El curs ha trencat amb les barreres comunicatives, els estereotips socials i les pors del principiant, que es multipliquen en patir una discapacitat visual. Ha estat de vital importància per a Marina, Albert i Antonio conèixer en profunditat la seva eina de treball, raó per la qual cada un portava la seva càmera personal.

El curs ha assolit els seus principals objectius i s’ha convertit en una oportunitat per a aquelles persones que pateixen discapacitat visual i volien conèixer i explorar el món de la fotografia.

A més s’ha aconseguit una gran repercussió mediàtica apareixent en molts mitjans de comunicació, que us convidem a conèixer a la pàgina web: Trescucarachas.org